MOTIVACIÓ per Pep Marí

Pep Marí comença la seva xerrada, exposant unes quantes idees per situar-nos:

·         Motiveu a la gent que treballa amb vosaltres.

·         No es pot ser un gran entrenador, sinó som grans psicòlegs.

·         Com a entrenadors, no ens podem oblidar d’entrenar. Motivar és el primer que hem de tenir en compte.

Referent a l’ENTRENADOR, ens diu que hem d’estar motivats, i que hem de tenir clares dues coses:

1.      Hem de tenir clars els objectius que volem. Tant els nostres com els que volem pels jugadors, i anar a per ells.

2.      Pagar tot el preu per la seva consecució.

Per arribar a aconseguir-ho, hi ha d’haver un nivell d’implicació tan alt que deixi de ser implicació, i passi a ser compromís. La diferència entre la primera i la segona, l’exemplifica amb un plat d’ous amb bacon. L’autor diu que la gallina està implicada, ja que pon els ous. Però en canvi, el porc i deixa la pell, o la carn en aquest cas. Pel Pep, el porc té compromís, la gallina està implicada.

És a dir, el Pep ens demana ser porcs, però deixa ben clar que no és fàcil, i que ho hem de pagar tot, és a dir, hem d’assumir riscos, hem d’assumir les conseqüències que es deriven de la nostra determinació.

A continuació, ens va parlar dels jugadors. Quan aquests estan motivats?

Molt senzill, hem d’observar-los i determinar si, primer, tenen un nivell alt d’acompliment alt, és a dir, si fan els deures, si atenen a les seves responsabilitats com a membres de l’equip que són. I segon, si tenen iniciativa, si proposen situacions que enriqueixen el grup.

Nosaltres en aquest sentit, hem de donar la possibilitat als jugadors a participar en decisions de l’equip (hem de FORÇAR INICIATIVES). Però compte!!!!, hem de vigilar que els hi deixem decidir. No han de ser coses molt transcendents.

Però, com motivem???

El Pep ens diu que la clau està en la paraula VIP (VARIAR, IMPLICAR I PREMIAR).

A grans trets ens diu que en la variació, en la novetat, hi ha motivació. Podem variar entrenaments, exercicis, horaris, temps, com, quan , etc.

Implicant als jugadors els fem partíceps dels objectius dels equips. És positiu buscar objectius comuns.

Premiar, reforçar. Molt important, però també és important tenir en compte, que no tothom necessita el mateix. És feina nostra saber què necessitar cada jugador. Hem de vigilar, podem obtenir resultats contraris al que volem. Hem de tractar diferent a tothom, depenent del que necessita.

I quines eines utilitzem per “descobrir” que necessiten? Doncs l’observació i la conversa (diàleg). El Marí ens recomana sobretot la primera, observar interaccions entre jugadors, com arriba a l’entrenament, com parla amb els pares, com juga, etc.

Tot i això, hem de partir d’una idea principal. La majoria dels nois necessiten que el que fan tingui un sentit, però per sobre de tot necessiten ACCEPTACIÓ I SEGURETAT.

Nosaltres, els entrenadors, hem de tenir criteris clars. Aquests, si són sòlids, donaran seguretat als jugadors. Per un altre costat, la nostra actuació pot veure’s afectada a vegades per situacions en les que a vegades dubtem. Davant d’aquest fet, en Pep Marí ens recomana no fer FAVORS,  però sí fer a vegades TRACTES DIFERENCIALS. La diferència entre la primera i la segona, és que en la primera, l’equip no rep benefici. Es fa un favor a algú, i l’equip no treu profit. En canvi, en un tracte diferencial, l’equip rep, surt beneficiat, i és l’entrenador el que ha de fer conscients als jugadors la situació, i el perquè creu que és beneficiós per l’equip. Fins i tot, pot fer partíceps als jugadors en la decisió final.

Per acabar, el psicòleg ens dona un parell de consells/frases que ens poden fer reflexionar. Ens diu:

“Si dones a la gent els que necessita, un rep al fer-ho, el que necessita. Ni més ni menys”.

“Es juga com es viu”, és a dir, “s’entrena com es viu”.

“Feu creure a la gent, que fan alguna cosa especial”.

“Fiqueu un punt de bogeria en les vostres xerrades, en les vostres explicacions, en les vostres accions; les fareu més creïbles”.