Doncs sí, les meves filles, sense dubtar ni un segon van agafar les seves falles, i cap abaix que fa baixada. Impressionant, ploro quan i penso. Mireu les fotos!!
Comencen la baixada. Es fiquen les falles a l'esquena i cap abaix. La de la llengua fora que va amb la Queralt, és ma mare. Muahh!!
La Martina i el papa. Després de corre uns 300 quilòmetres sense parar, arriben als carrers del poble. Com es veu clarament a la foto, anem tan ràpid que ningú es pot seguir!!
Ah!! El pare del nen estava dalt de la muntanya per baixar les falles de grans!!
Un Sant Joan espectacular!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario