Després de Toledo vam anar cap a Granada, concretament Iznalloz, poble on passejar és compicat, no diré més.
Vam anar un dia a passejar per Granada. Com no pot ser d'una altra manera s'ha d'anar a fer una canya, ja que aquesta ve amb sorpresa. És a dir, ve acompanyada d'una tapa, la qual no saps quina serà.
Aquí es veu la Martina, esperant a que le papa i la mama, s'acabessin la canya.
També vam anar a la Catedral. A les seves escales vam menjar-nos una poma i vam donar de menjar als coloms. També els vam fer còrrer una mica!!
La Queralt que amb aquesta cara ens diu. Juro per no sé qui, que no he fet còrrer a cap colom, ni he intentat agafar-los, ni he intentat trepitjar-los!!
En aquest moment, per intervenció divina. La càmera va deixar de funcionar. No hem pogut fer més fotos.
S'ha de dir que a Granada vam estar a casa dels iaios Francisco i Maria. Entre altres coses vam anar a la casa del tiet Antonio, on hi ha cabres, conills, gallines, oques, gossos, etc. També vam anar a la Sierra Arana, la qual, quan siguem més grans la farem a peu.
I de tornada cap a Els Alamús, vam parar a Archena, on tenim família. Com sempre ens van tractar molt bé, i es van enfadar perquè el papa volia marxa a la nit, sense quedar-se a dormir.
Els vam prometre que aquest estiu aniríem de camping a la manga menor, i els aniríem a veure. Ho deixo per escrit, perquè així consti.
Fins aviat!!
Ah!! per aquells que treballin. Encara tinc una setmana de festa. Muahhhhh!!!
3 comentarios:
Hola guapíssims, ja veig que el viatge us ha anat "estupendu", ara aprofiteu la setmaneta que us queda, i el papa que agafi forces ja que a l'escola el trobem a faltar, jejejejeje.
Una abraçada,
Montse
Hola Jordi y famila! como ves yo también cumplo mis promesas, y aparte de disfrutar de las fotos de tu familia, lo aprovecharé para ponerme al día de todos vosotros. lo visitaré siempre que pueda, y aunque no entienda los comentarios, seguro que con el tiempo acabaré anterandome de algo. Seguiremos en contacto. Un beso, tu familia de Murcia.Tere
Que guapas, que buenas, que listas, que pillas,…
Por eso, felicidades.
Prometido y escrito esta, yo se lo diré a “La Teresa” y “Al Carlos”
Ese compañero representa a compañeros que hace mucho tiempo que no ves y muchos que no volverás a ver, incluso a uno mismo y la añoranza de cómo éramos entonces. El texto es más un deseo que un encuentro real.
Bueno, por aquí merodeare.
Besos a las niñas.
Abrazos
Publicar un comentario